Ben podia haver titulat aquest
article com “el principi de la fí”, o “posant les barbes en remull” però em
tatxarien de tremendista i no és el que busco al expressar aquí la meva opinió.
Vull referir-me al punt 7.4 de
l’ordre de vedes d’aquest any 2014 on és publica el següent: “ Per l’impacte
que les poblacions de conill de bosc causen als conreus i infraestructures
agràries es prohibeix l’alliberament i repoblacions d’aquesta espècie com a
mesura de caràcter cinegètic en tot el territori de Catalunya a excepció de les
comarques de Girona”.
Com sempre passa amb gairebé tot,
les interpretacions són múltiples i dispars però em temo que en aquest cas totes les possibles lectures porten
al mateix fi. La prohibició de la caça del conill a la nostra terra i per simpatia,
a la prohibició de la caça a Catalunya. El primer que és desprèn d’aquesta
mesura es que a tot arreu hi ha una població desmesurada de conills que fan malbé
tots els conreus o infraestructures de la nostra pagesia, però tots sabem que
això no és així, doncs son llocs comptats els que és troben en aquesta
situació. Malauradament a la gran majoria de cotos catalans la població de
conills és tant minsa que si no els cuidéssim i treballéssim per mantenir les
seves poblacions amb reforçaments de individus sans n’hi haurien temporades en
les que ni els trobaríem.
La incapacitat per part de
l’administració per trobar una solució real a un problema puntual l’ha dut a
dictar una prohibició sense fonament pràctic ni científic. Com sempre han fet
amb el Medi Ambient, tornen a governar a cegues. Em fa riure això de que a
Girona si és podran engegar conills, a la resta del territori no, com si els
nostres animals entenguessin de fronteres polítiques i no fos la natura qui
marqués les seves pròpies fronteres, i això només és un apunt irrellevant.
Si rumiem una mica ens adonem de cap
on anirem. Si als nostres cotos no podem reforçar les poblacions de conills
aquestes disminuiran ràpidament a causa de les seves tradicionals malalties,
els depredadors tindran menys animals que predar i per tal de poder mantenir
les poblacions de gardunyes, cuabarrades o aligots, des de l’administració
només trobaran una solució, prohibir la cacera del conill que és el principal
sustent alimentari d’aquets animals.
Aquesta prohibició farà que la pressió
sobre altres espècies augmenti, els cotos necessitaran repoblar amb mes perdius
ja que els faisans ja estan prohibits a molts indrets, i com estan embolicats
amb la puresa genètica de les nostres perdius i tampoc donen amb el què de la
qüestió, d’aquí a poc també prohibiran la repoblació amb perdius genèticament
incorrectes (actualment son totes) el que portarà a una prohibició de la seva
cacera perque la població estarà disminuint per la excessiva pressió cinegètica
i ja ho tindran al sac i ben lligat.
La cacera és prohibirà perque els
caçadors no haurem sapigut mantenir unes poblacions òptimes de les especies cinegètiques.
Resum molt ràpid d’un futur no gaire
llunyà però rumieu y veureu que no és descabellat ni molt menys.
Mentrestant els caçadors mirant cap
l’altre costat, com si no fos amb nosaltres i barallant-nos per obtenir una
mica de fals protagonisme amb denúncies a companys de Federació, presentant
mocions de censura a companys de juntes en les societats, dirigint societats socials
com si fossin els nostres cotos privats o
fent malbé la feina d’altres que no som nosaltres mateixos.
Que deu ens empari doncs nosaltres
mateixos estem cavant les nostres fosses.
Miguel González Hernández
Miguel González Hernández
