Segons
la Reial acadèmia de la llengua espanyola caçar és un vocable que prové del
terme llatí captiāre, de captāre, agafar en català, i el defineix com: Cercar o
perseguir a les aus, feres i altres moltes classes d’animals per cobrar-los o
matar-los. És més que evident que com a definició pot arribar a ser molt vàlida
però hem de tenir molt clar que és una definició massa somera d’un terme que
conté moltes més particularitats.
No
vull començar a citar definicions de caça de grans intel·lectuals, nobles
caçadors o il·lustres plomes literàries que tots ja coneixeu i que jo no faria
més que desmerèixer, però no hem d’oblidar que prestigiosos i molt reconeguts
personatges com Miguel Delibes, Ortega i Gasset o Eduardo Coca han fet definicions
molt més encertades que les que podem trobar a qualsevol enciclopèdia. Jo no m’atreveixo
a fer cap definició del terme caçar i segurament ho faria força malament si m’aventurés
a intentar-ho però si que puc provar d’explicar que és la Caça i ser caçador
per mi.
¿Qué és per mi la caça?
Jo
entenc la caça com un acte passional i com tota passió els seus arguments de
defensa poden arribar a semblar poc racionals, sobretot si son analitzats per
persones que no comparteixen la mateixa passió que qui els argumenta.
Per
tant queda clar que la caça per a mi és pura passió.
¿Qué significa ser caçador per mi?
El
caçador actual està canviant molt ràpidament i s’està convertint en un
instrument imprescindible de gestió del Medi Natural que és mereix tot el
respecte de la societat no caçadora. L’aprofitament i extracció racional
dels recursos naturals és una necessitat imperativa doncs cada espècie
necessita un tractament diferent segons la situació poblacional que gaudeix en
el moment i el lloc en el qual és vol dur a terme l’aprofitament o control i és
aquí on el caçador d’avui apareix com una figura molt capacitada per executar l’objectiu
idoni.
¿Es esport la caça?
No
sabria dir si la caça és esport com tampoc sabria dir si no ho és, el que si
que és veritat és que quant vas darrera de les nostres perdius roges trepitjant
solanes i terrons fas una despesa física important i això no deixa de ser
exercici físic i aeròbic, però tot i així, el que si que tinc molt clar és que hi
han modalitats tradicionals de caça on la competició no hauria de tenir cabuda.
Imatge del caçador a la
societat actual.
Alguna
vegada he intentat definir-me com caçador davant d’algun amic no caçador i em
retreien el fet de que no inclogués dintre de la meva definició el ser amant de
la Natura, però clar, per mi, ser amant de la Natura és inherent al fet de
ser caçador i per això mai ho especifico. “Pot ser hauria de començar a
aclarir-ho”.
La
part que trobo més difícil d’explicar de la nostra activitat és el fet de que
com a conseqüència final de l’acte de caçar apareix la mort d’un animal. Tots
sabem que la mort de l’animal no és la finalitat de la caça d’avui,si no la
inevitable conseqüència de dur a terme una correcte gestió del recurs que la
Natura posa al nostre abast, però clar, és inevitable que aparegui l’aspecte
moral de relacionar la mort amb una activitat considerada lúdica i això és un
obstacle difícil d’afrontar.
Miguel González Hernández
