El Tord Negre; Quimera o Realitat

Griva Cerdana

Com cada any, cap al final de temporada i quant ja hem posat fi a la caça de la Perdiu, el Tord, espècie Cinegètica molt apreciada a la nostra terra, agafa més protagonisme si hi cap ja que molts de nosaltres dedicarem, ara en exclusiva, les nostres sortides de camp a la caça amb escopeta d’aquest petit ocell. I com no, any rera any, torna a sortir a les nostres tertúlies el dilema de l’existència o no del famós tord negre, ocell del qual només he escoltat parlar i mai he vist cap mostra fefaent de la seva existència.

En un intent d’esbrinar si el tord negre existeix o no, he començat a recopilar informació dels més savis del nostre voltant que no son altres que els caçadors més veterans de les nostres colles i la gent gran del país que atresoren una gran saviesa i amb tot això intentaré explicar en aquest article quins son les conclusions extretes de les meves converses.

Per aclarir el ventall en el qual ens mourem començarem per nomenar quines son les espècies de túrdids que habiten als nostres boscos.

La família dels túrdids és composada per un grup d’espècies força ample distribuides per tot el mon de les quals, a Catalunya, aprofitem cinegéticament quatre d’elles. La més important parlant de nombre de captures, es el tord comú (turdus philomelos), seguit del tord ala-roig (turdus iliacus) i a molta distancia d’aquestes dues trobem la griva (turdus viscivorus) i la griva cerdana (turdus pilaris) També trobem dues espècies més de túrdids a Catalunya de les quals no es fa aprofitament cinegètic que son: la merla (turdus merula) que és un ocell una mica més gran que el tord comú (25 cm. per 22 cm. del tord) i la merla de pit blanc (turdus torquatus)

Merla mascle

Merla femella

A tot això hauríem d’afegir a aquest petit llistat, per tal d’intentar aclarir d’on pot venir el dubte sobre el tord negre, als estornells. Aquí també trobem dues espècies diferents: l’estornell vulgar (Sturnus Vulgaris) i l’estornell negre o xiulador (Sturnus unicolor) que tot i que no son túrdids comparteixen hàbits, mides i espai al Medi Natural. 

Una vegada feta aquesta petita introducció i tenint en compte que a cap bibliografia de parla catalana he trobat referències al tord negre, passo a exposar les dues teories extretes per mi, aclarint, que això només son deduccions pròpies que poden ser equivocades.

Primera teoria – Confusió amb la femella de la merla

Com podem comprovar a les fotografies, la merla pateix un dimorfisme sexual molt evident on la femella presenta un plomatge marró fosc generalitzat que s’aclareix una mica a la zona del pit on es poden endevinar una mena de taques que podrien recordar a les que presenten tant el tord comú, com la griva i el ala-roig.

Això, sumat a un bec gaire be del mateix color marró, encara que una mica més llarg que a la resta de túrdids, sembla ser que pot haver portat a alguns caçadors d’abans, no gaire experimentats en la caça d’aquestes espècies, a confondre a la femella de la merla, protegida a dia d’avui, amb una espècie de tord més fosc i al que podrien haver denominat per error tord negre.

El fet de que avui no és facin captures de tord negre dona força a aquesta teoria doncs coincideix aquesta situació amb la protecció de la merla a la nostra terra.


Segona teoria – Confusió amb l’estornell negre

Estornell comú

Aquesta confusió és una mica més enrevessada i te relació amb la denominació en castellà del tord i l’estornell a molts llocs d’Espanya.

El nostre tord rep un seguit de noms diferents segons la zona d’Espanya a la que ens trobem. Per exemple, al País basc li diuen “malviz” , a l’Aragó li diuen “torda” i tant a Andalusia com a Extremadura i Castella, al  tord el denominen “zorzal o Zarzal”. S´ha de tenir en compte que justament a aquesta part d’Espanya i a alguna altre a l’estornell li diuen “tordo”. Això, sumat a l’encreuament lingüístic produït a Catalunya durant, parlarem de moltes dècades encara que podem parlar de segles, pot haver portat a que s’hagi arribat a confondre els termes “tordo” castellà i “tord” català per referir-se a espècies totalment diferents.

Segurament, aquesta confusió lingüística, el pas del temps i el color negre de les dues espècies d’estornell que habiten a Catalunya, molt especialment el color de l’estornell negre o xiulador, ha pogut portar a creure a una part de la població catalana que existeix un tord negre, quant en realitat ens referim amb aquest terme a l’estornell, tant negre com vulgar.

Personalment trobo que ambdues teories podrien ser valides i fins i tot, la barreja de totes dues podria ser la que ens portés a esbrinar la raó real. Tot i així, no puc deixar de dir que he trobat un nombre petit, però no esdenyable de caçadors veterans, que asseguren que el tord negre existeix com a espècie i que és difícil de trobar a Catalunya per que no baixa regularment a la nostra terra. Quant ho fa és en condicions meteorològiques molt extremes amb temperatures molt baixes durant un temps més o menys llarg. És per aquesta raó per la qual hem de deixar oberta el dubte , no se si raonable, de la seva existència encara que jo, aficionat i no expert en aquest tipus de temes, no hagi trobat referències al discutit tord negre.

Text i fotos de:
Miguel González Hernández
(Article publicat al número 3 de la revista Caça i Natura)